2. Instal·lació d’un nou ascensor a una Comunitat de Propietaris. Els locals també han de sufragar aquesta nova instal·lació?
3. S’ha de canviar la clau de pas de l’aigua del nostre pis, ja que té pèrdues. A qui correspon la seva reparació o substitució? Qui l’ha de suportar?
4. Quin contingut i limitacions poden tenir els Estatuts d’una comunitat de veïns?
5. Qui pot impugnar els acords de la junta?
6. Quins acords de la junta es poden aprovar per la majoria dels membres de la Comunitat de propietaris?
7. A quines hores i dies s’han de celebrar les Juntes de la comunitat de Propietaris?
8. La comunitat de veïns es pot negar a la instal·lació d'un aparell d'aire condicionat?
9. Qui ha de mantenir la terrassa comunitària d’ús privatiu situada a la coberta de l'immoble, el propietari o la comunitat de veïns?
10. En cas que un veí acostumi a posar música a un volum molt molest i després d'haver estat advertit no canvia la seva actitud, què pot fer la comunitat de propietaris?
11. En cas d'adquisició d'un habitatge en una subhasta judicial, qui s’ha de fer càrrec del deute existent amb la Comunitat de propietaris?
12. A una Comunitat de Veïns es pot dividir un pis fent un accés independent per poder llogar-lo?
13. El President de la Comunitat de Veïns, té l’obligació de continuar amb el càrrec més enllà de l’any?
14. La quota de participació ha de ser igual per tots els propietaris de la comunitat de veïns?
15. Si la Comunitat de veïns vol instal·lar una antena parabòlica, quina majoria es necessita?
16. És possible eximir a algun propietari de la contribució d'algunes despeses de la comunitat de veïns?
17. Com s'adopten els acords d’administració ordinària que no afecten al títol constitutiu ni als estatuts de la Comunitat de Propietaris?
18. Un element comú es pot transformar en element privatiu?
19. Per suprimir el servei de porteria i substituir-lo per un porter electrònic o contractant a un vigilant, quina majoria necessita la Comunitat de Propietaris?
20. Què passa si un propietari no paga els seus rebuts de provisió de fons a la Comunitat de Propietaris?
21. Què es pot fer quan un propietari incompleix la seva obligació de pagar les quotes de les despeses generals?
22. Sóc el President de la Comunitat de Veïns, es pot cobrar per exercir el càrrec?
23 En cas d’obres particulars a una finca de més de cent anys, quines actuacions es poden fer i quines no?
1. Qui ha de convocar una Junta Extraordinària de la Comunitat de Propietaris? Amb quant temps d’antelació?
En principi, la convoca la Presidència de la Comunitat de Veïns. Si no la vol convocar, ho pot fer la Vicepresidència –si n’hi ha-. Si tampoc la convoca, aleshores ho pot fer la Secretaria, que sol ser l’administrador de finques. En cas de vacant, negativa o inactivitat de tots ells, un grup de propietaris promotors de la reunió que representi com a mínim una quarta part de la totalitat d’ells o bé que sumi la quarta part de quotes de participació. Només cal que es faci amb temps suficient per a què tots tinguin coneixement dels assumptes que es tractaran.
(Arts. 553-21.1 i 553-21.3 del Codi Civil de Catalunya, en relació amb el 553-20.2 del mateix text)
2. Instal·lació d’un nou ascensor a una Comunitat de Propietaris. Els locals també han de sufragar aquesta nova instal·lació?
En cas que la Comunitat de Propietaris acordés en Junta la instal·lació d’un ascensor, els locals igual que la resta d’entitats venen obligats a satisfer l’import en base al seu coeficient de participació.
(Art. 553-25.5 a), b). 6 del Codi Civil de Catalunya)
3. S’ha de canviar la clau de pas de l’aigua del nostre pis, ja que té pèrdues. A qui correspon la seva reparació o substitució? Qui l’ha de suportar?
A la pràctica es considera que la clau de pas correspon a la Comunitat de Propietaris, no al propietari en particular, ja que quan es canvia tota la instal·lació dels muntants d’aigua es deixa preparada per a les connexions individuals, és a dir, amb la clau de pas instal·lada.
4. Quin contingut i limitacions poden tenir els Estatuts d’una comunitat de veïns?
Els Estatuts estan limitats per la normativa vigent i per tant, no poden contradir la llei. Són les normes que desenvolupen la llei o regeixen la vida de les Comunitats de Propietaris i poden contenir normes referents a:
- L’ús i aprofitament dels béns comuns i privatius.
- Les limitacions d’ús i càrregues sobre els elements privatius.
- L’exercici dels drets i el compliment de les obligacions.
- L’aplicació de despeses i ingressos i el repartiment de càrregues i beneficis.
- Els òrgans de govern complementaris als que estableix la normativa vigent i les seves competències.
- Directrius respecte la gestió i administració.
(Art. 553.11 Codi Civil Català)
5. Qui pot impugnar els acords de la junta?
Estan legitimats per a la impugnació els propietaris que han votat en contra, els absents que s’han adherit a l’acord i els que han estat privats il·legítimament del dret de vot. Si l’acord és contrari a les lleis, el pot impugnar tot propietari o propietària.
(Art 553-31)
6. Quins acords de la junta es poden aprovar per la majoria dels membres de la Comunitat de propietaris?
En aquest cas s’ha de diferenciar la majoria de la primera convocatòria, que és la majoria de propietaris que representi la majoria de les quotes, i la majoria de la segona convocatòria, que ha de representar la majoria de les quotes de participació.
Els acords que s’aproven per aquesta majoria són:
- Execució d'obres o establiment de serveis que tenen la finalitat de suprimir barreres arquitectòniques o la instal·lació d’ascensors.
- Les innovacions exigibles per a la viabilitat o la seguretat dels immobles, segons la seva naturalesa i les seves característiques.
- L’execució de les obres necessàries per a instal·lar infraestructures comunes, per a connectar serveis de telecomunicacions de banda ampla o per a individualitzar el mesurament dels consums d’aigua, gas o electricitat.
- Les normes del reglament de règim interior de la Comunitat de Propietaris.
- I tots aquells que no requereixin de les quatre cinquenes parts.
7. A quines hores i dies s’han de celebrar les Juntes de la comunitat de Propietaris?
El Codi Civil Català no ho contempla explícitament. Es tracta d’aconseguir la major assistència possible de propietaris per evitar que acords aprovats es qüestionin per una gran majoria d’absents.
8. La comunitat de veïns es pot negar a la instal·lació d'un aparell d'aire condicionat?
Sí, si es vol instal·lar aquest aparell en elements comuns. En parets de façanes no es pot atorgar el permís, doncs és un acte contrari a la pròpia llei i a les ordenances municipals. En Junta la comunitat de propietaris necessitarà aconseguir les quatre cinquenes parts dels vots dels propietaris, que han de representar les quatre cinquenes parts de les quotes de participació, a causa de la innovació física que representa, per consentir la instal·lació del compressor d'aire condicionat en la coberta aportant totes les garanties tècniques que se sol·licitin.
9. Qui ha de mantenir la terrassa comunitària d’ús privatiu situada a la coberta de l'immoble, el propietari o la comunitat de veïns?
Les terrasses per naturalesa són elements d'ús comú o exclusiu del propietari a on estiguin. El manteniment de caràcter ordinari, és a dir, petites reparacions de manteniment, són a càrrec del propietari, i les estructurals a càrrec de la comunitat de propietaris.
10. En cas que un veí acostumi a posar música a un volum molt molest i després d'haver estat advertit no canvia la seva actitud, què pot fer la comunitat de propietaris?
Si la sentència estima la causa, podrà disposar no només la cessació indefinida de l'activitat, sinó la quantia a determinar per danys i perjudicis, i la privació d'usar l'habitatge o local per un temps no superior a tres anys, en funció de la gravetat de la infracció. Si el causant és un llogater, la sentència pot declarar extingit el contracte d'arrendament, així com l'immediat llançament de l'arrendatari.
11. En cas d'adquisició d'un habitatge en una subhasta judicial, qui s’ha de fer càrrec del deute existent amb la Comunitat de propietaris?
L'actual propietari haurà abonar les despeses de la comunitat de veïns corresponents a l'any en curs anterior a l'adquisició de l’immoble.
12. A una Comunitat de Veïns es pot dividir un pis fent un accés independent per poder llogar-lo?
Sí, la Llei ho permet. Si la divisió es fa en un mateix pis, no s’alterarà el coeficient de propietat en relació amb tot l’edifici, però cadascuna de les entitats resultants s’adjudicaran una part d’aquell coeficient originari. Si la divisió tingués lloc per agregació de part d’una entitat en una altra, aleshores es modificarien els coeficients generals i caldria obtenir la unanimitat de tots els propietaris de la finca. Degut a causes de rendibilitat econòmica, la divisió està cada dia més present en la gestió d’immobles.
(Art. 553-10.2b/ del Codi Civil de Catalunya, en relació amb el 553-3.4 del mateix text)
13. El President de la Comunitat de Veïns, té l’obligació de continuar amb el càrrec més enllà de l’any?
El càrrec és d’un any i s’entén prorrogat fins a la celebració de la propera Junta General Ordinària de la Comunitat de Propietaris.
(Art. 553-15.2 del Codi Civil de Catalunya)
14. La quota de participació ha de ser igual per tots els propietaris de la comunitat de veïns?
No. La quota de participació es fixa al Títol de constitució, s'assignen de forma proporcional a la superfície de les entitats, tenint en compte l’ús, destinació, emplaçament i altres dades físiques i jurídiques dels béns que integren la Comunitat de Propietaris.
(Art. 553.3.2 Codi Civil Català)
15. Si la Comunitat de veïns vol instal·lar una antena parabòlica quina majoria es necessita?
Si l’acord es pren en primera convocatòria s’ha d’aprovar per la majoria de propietaris que han de representar la majoria de quotes de participació. En el cas que l’acord s’adopti en segona convocatòria l’acord serà vàlid amb la majoria de les quotes dels presents i representats.
(Art-553-25-5)
16. És possible eximir a algun propietari de la contribució d'algunes despeses de la comunitat de veïns?
Tots els propietaris tenen obligació de contribuir a les despeses que es generen. No obstant, en el títol constitutiu de la propietat horitzontal o en els estatuts de la comunitat de propietaris podrien aparèixer certes exempcions en el repartiment d’aquestes despeses. També poden les 4/5 parts dels propietaris que representin el 4/5 parts de les quotes de participació, modificar el títol de constitució i dels estatuts, llevat que el títol estableixi altra cosa.
17. Com s'adopten els acords d’administració ordinària que no afecten al títol constitutiu ni als estatuts de la Comunitat de Propietaris?
Aquest tipus d'acords, com són l'aprovació dels pressupostos d'ingressos i despeses de la Comunitat de Propietaris, el nomenament i cessament de càrrecs, l'aprovació d'obres de millora als immobles o la decisió d'exercir accions judicials, s'aproven per majoria.
18. Un element comú es pot transformar en element privatiu?
Sí, mitjançant l'acord unànime de la junta de propietaris d'aquells elements comuns que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de fer-se i es puguin dividir, per exemple una coberta comunitària, no així l'estructura mateixa de l'immoble (pilars, bigues, etc)
(Art 553-43)
19. Per suprimir el Servei de porteria i substituir-ho per un porter electrònic o contractant a un vigilant ¿Quina majoria necessita la Comunitat de Propietaris?
Per a la supressió del servei de porteria solament es necessita el vot favorable de la majoria simple de propietaris en Junta de propietaris, que deuen representar la majoria de quotes en primera convocatòria o la majoria de quotes dels presents i representats en segona convocatòria.
Art 553-25
20. Què passa si un propietari no paga els seus rebuts de provisió de fons a la Comunitat de Propietaris?
Es podrà exigir judicialment el pagament del deute. El procediment monitori processalment estableix com a competent el jutge de primera instància del domicili del deutor o del lloc on es trobi la finca.
La comunitat de propietaris, en junta convocada a l’efecte amb la inclusió a l'ordre del dia de l’aprovació de la liquidació del deute del propietari morós ha d’aprovar-la per majoria. La junta facultarà al president perquè pugui exercir les accions judicials oportunes, i emetrà el corresponent certificat aprovatori de l'acord adoptat on s'indiqui clarament el deute del propietari morós.
El procés judicial s'inicia amb una simple petició que pot realitzar-se en un formulari que proporciona el mateix jutjat, acompanyat de la certificació de l'acord de la junta aprovant la liquidació del deute.
A la quantitat reclamada es pot afegir els deutes derivats del requeriment previ de pagament, acreditant documentalment la seva realització i degudament justificat.
21. Què es pot fer quan un propietari incompleix la seva obligació de pagar les quotes de les despeses generals?
L'administrador de finques o el president de la comunitat de propietaris podran exigir judicialment a través del procediment legalment establert el cobrament d'aquests deutes al propietari en qüestió.
Aquest procediment judicial s'inicia mitjançant demanda, acompanyada d'una certificació de l'acord de la junta de propietaris aprovant la liquidació del deute amb la comunitat de propietaris.
Després de la presentació de la demanda i una vegada admesa a tràmit, el jutge requerirà al demandat perquè en un termini de 20 dies aboni les quantitats degudes a la comunitat, havent d'acreditar tal pagament davant el tribunal.
El requeriment s'efectuarà en el domicili designat prèviament pel deutor o, en defecte d'això, en el propi pis o local, advertint-li que de no pagar o comparèixer al·legant les raons pertinents es despatxarà contra ell execució de la següent forma: el jutge dictarà acte en el qual despatxarà l'execució, la qual prosseguirà d'igual forma que allò disposat per les sentències judicials, és a dir: es cobrarà la quantitat deguda, els interessos, els costos extrajudicials previstos en la liquidació del deute i l'interès legal del diners incrementat en dos punts des de la data que es va dictar l'acte judicial requerint el pagament.
Si el deutor atén al requeriment del pagament, se li lliurarà el document en el qual consti la liquidació del deute, arxivant-se les actuacions.
Si el demandat no estigués d'acord amb la liquidació de la comunitat de propietaris, haurà de comparèixer davant el tribunal en el termini de 20 dies, al·legant en escrit d'oposició les raons per les quals, al seu entendre, no deu, en tot o en part, la quantitat reclamada. En aquest cas, el jutge, previ trasllat al demandant de l'escrit d'oposició, seguirà la tramitació del judici verbal.
Una vegada es formuli l'oposició es pot sol·licitar l'embargament preventiu dels béns del deutor a bastament per a assumir la quantitat reclamada, interès i les costes.
El deutor podrà lliurar-se de l’embargament prestant aval bancari per la quantia que es decreti de l'embargament preventiu.
Les costes del judici s'imposaran al litigant que hagués vist totalment desestimades les seves pretensions.
Si s'estimés parcialment la demanda, cada part suportaria les costes causades a la seva instància, i les comuns es dividiran per la meitat.
En les costes s'inclouran els honoraris de l'advocat i del procurador de la part vencedora si hagués utilitzat els seus serveis professionals en la demanda de contestació
22. Sóc el President de la Comunitat de Veïns, es pot cobrar per exercir el càrrec?
El càrrec de la Presidència de la Comunitat de Propietaris no està retribuït, a no ser que es pacti amb la Comunitat, és a dir, que els propietaris ho aprovin en Junta.
(Art. 553-15.3 del Codi Civil de Catalunya)
23. En cas d’obres particulars en una finca de més de cent anys, quines actuacions es poden fer i quines no?
Es poden fer totes les modificacions interiors que no alterin la seguretat de l’edifici, que no afectin els drets o possessions dels altres copropietaris –excepte si ho consenteixen-, i que no alterin l’estructura ni configuració exteriors de la Comunitat de Propietaris. Si al pis hi ha parets mestres, cal tenir en compte que no poden ser modificades sense l’autorització de la Comunitat de veïns, excepte pels supòsits de simple ornamentació.
En general, les modificacions que es pretenguin han de fer-se conforme a les normes municipals, urbanístiques, les llicències d’obres que es concedeixin, i en tot cas ser comunicades a la Comunitat de Propietaris.
(Arts. 553.40 i 553-36 del Codi Civil de Catalunya)
1. Què es la renda i com es fixa?
2. Qui ha de pagar les despeses de comunitat i altres despeses que generi l’immoble?
3. Es pot incrementar la renda perquè l’arrendador ha fet obres de millora?
4. Què és l’actualització de la renda i com es practica?
5. Quina és la durada mínima del contracte d’arrendament?
6. Què ocorre una vegada han transcorregut els 3 anys?
7. A qui corresponen les despeses de conservació de l’habitatge?
8. Està permès el sotsarrendament? En quines condicions?
9. Què succeeix si l’arrendador ven la finca llogada?
10. Què és la subrogació arrendatícia?
1. Què es la renda i com es fixa?
La renda, és la quantitat de diners que paga l’arrendatari a l’arrendador a canvi de poder ocupar i gaudir d’un habitatge.
La fixació de la renda i la periodicitat del pagament es basen en el principi d’autonomia privada de les parts; és a dir, la renda serà la pactada entre arrendador i arrendatari i quedarà establerta en el contracte la manera de fer-ne el pagament.
2. Qui ha de pagar les despeses de comunitat i altres despeses que generi l’immoble?
En el contracte es pot pactar d’acord a Llei, que l’arrendatari es faci càrrec del pagament de les despeses de comunitat i/o de l’IBI. En aquests casos, en el rebut de pagament es fa constar separadament el que es paga per cada cosa.
Si es pacta que l’arrendatari es fa càrrec de les despeses de comunitat, s’ entén que pagarà nomes les ordinàries en la quantitat en què estiguin fixades en signar el contracte. També es freqüent que en el contracte d’ arrendament es faci constar que la renda inclou les despeses dels serveis i impostos.
3. Es pot incrementar la renda perquè l’arrendador ha fet obres de millora?
Si l’arrendador ha fet obres de millora, només podrà elevar la renda transcorreguts els 3 primers anys de contracte. Ha d’avisar a l’arrendatari durant el mes anterior, aportant documentació justificativa de les despeses fetes i anunciant l’elevació de la renda.
Aquesta elevació de la renda s’ha de fer tenint en compte la inversió feta per l’arrendador, a la que s’ha d’aplicar el tipus d’interès legal del diner incrementat en 3 punts, però no pot superar el 20% de la renda anual.
4. Què és l’actualització de la renda i com es practica?
Es permet a les parts actualitzar la renda per tal que els contractes reflecteixin la realitat del mercat.
Aquesta actualització només es podrà dur a terme en la data en què es compleixi cada any de contracte, de la manera que les parts convinguin i, en absència de pacte, aplicant la variació de l’IPC durant els 12 mesos anteriors a la data de cada actualització.
5. Quina és la durada mínima del contracte d’arrendament?
La durada del contracte d’arrendament d’habitatge serà la pactada. Per els habitatges sol ser de tres anys. Si les parts no han previst el termini de durada del contracte, aquest s’entén realitzat per 1 any, però serà prorrogable, fins a 3 anys, com a mínim, exactament igual que quan les parts han pactat un termini de durada inferior a 3 anys.
Fora d’aquesta hipòtesi, la regla general és que si les parts han pactat una durada inferior als 3 anys (per exemple, un contracte d’arrendament per 1 any), la llei permet que el contracte es pugui prorrogar d’any en any, fins al màxim de 3 anys de durada mínima. És a dir, que si l’arrendatari no comunica a l’arrendador amb 30 dies d’antelació a la data de finalització del contracte (o de qualsevulla de les seves pròrrogues) la voluntat de no continuar en l’arrendament, el contracte es prorroga automàticament per una altra anualitat i així fins a arribar als 3 anys. Per aquest motiu, es pot afirmar que les pròrrogues del contracte són obligatòries per a l’arrendador però voluntàries per a l’arrendatari.
6. Què ocorre una vegada han transcorregut els 3 anys?
a) Si cap de les dues parts diu res, s’entendrà el silenci com a voluntat de continuar amb el contracte d’arrendament durant un any més.
b) Per contra, si l’arrendatari o l’arrendador no volen continuar amb el contracte, hauran d’avisar l’altra part amb 30 dies d’antelació a l’expiració dels 3 anys. En conseqüència si, per exemple, l’arrendador avisa l’arrendatari 15 dies abans no hagin transcorregut 3 anys de contracte, l’arrendament ja ha quedat prorrogat, a voluntat de l’arrendatari, fins a 1 any més, sense necessitat de signar cap nou contracte.
7. A qui corresponen les despeses de conservació de l’habitatge?
Durant la vigència del contracte de lloguer d’un habitatge pot ser necessari realitzar obres, bé pel propi ús de l’habitatge (conservació), o per implicar una millora. La qüestió que es planteja és qui ha de fer-se càrrec de les mateixes i en quina mesura.
Amb caràcter general, l’arrendador està obligat a realitzar totes les reparacions que siguin necessàries per conservar l’habitatge en les condicions d’habitabilitat apropiades (això inclou tot el que estigui vinculat a l’estructura de l’immoble: parets, sòl, sostre, canonades, etc.), mentre que són a càrrec de l’arrendatari les petites reparacions ocasionades per l’ús ordinari de l’habitatge (així, les reparacions o reposicions de panys, aixetes, vidres, pintura; és a dir, tot allò que no forma part de les instal·lacions i serveis generals de l’habitatge).
La realització d’obres necessàries per garantir l’habitabilitat de l’immoble per part de l’arrendador no li dóna dret a elevar la renda, encara que tinguin un cost important.
8. Està permès el sotsarrendament? En quines condicions?
La Llei estableix que només es podrà sotsarrendar de forma parcial i previ consentiment exprés de l’arrendador. Això significa, d’una banda, que no es pot llogar un habitatge per tornar-lo a llogar íntegrament (perquè llavors ja no satisfaria les necessitats d’habitatge de l’arrendatari; de la mateixa manera, no es pot cedir l’arrendament sense el consentiment escrit de l’arrendador) i, de l’altra, que si, per exemple, es lloga una habitació amb dret a cuina sense el consentiment escrit previ de l’arrendador, aquest té dret a resoldre el contracte, a deixar-lo sense efecte, i, si escau, a demanar la corresponent indemnització per danys i perjudicis.
9. Què succeeix si l’arrendador ven la finca llogada?
El fet que la finca estigui llogada no impedeix que l’arrendador la pugui vendre. L’arrendatari té dret d’adquirir l’habitatge amb preferència a qualsevol tercer, sempre i quan en el contracte no s’hagi pactat la renúncia a aquest dret d’adquisició preferent. Així doncs, si no s’ha renunciat, l’arrendatari té dret a què se li comuniqui la intenció de vendre la finca i en quines condicions per tal que, si vol, pugui, en el termini de 30 dies, igualar l’oferta del tercer i comprar la casa o pis amb preferència a aquest tercer.
10. Què és la subrogació arrendatícia?
La subrogació en el contracte d’arrendament s’anomena subrogació arrendatícia i vol dir que una persona que no és titular del contracte passa a la posició que tenia l’arrendatari originari, i per tant, assumeix les obligacions i els drets del mateix. La subrogació operarà pel termini (legal o convencional) que resti de contracte. La llei estableix diferents situacions on es permet la subrogació.
Es preveuen com a supòsits que poden donar lloc a la subrogació la separació, el divorci o la nul·litat del matrimoni, la mort de l’arrendatari o el fet que aquest no vulgui continuar amb el contracte.
El que la llei anomena “fiança” és en realitat un dipòsit de diners, equivalent a la renda d’un mes en els arrendaments d’habitatge, que la llei estableix com a obligatòria i que l’arrendatari ha de lliurar en el moment de la signatura del contracte. Aquesta fiança prevista per la llei no varia pel fet que l’habitatge es llogui moblat. La fiança té com a finalitat assegurar que l’arrendatari complirà les obligacions derivades del contracte; en particular, que pagarà la renda i retornarà l’immoble en les mateixes condicions que se li va lliurar. Altrament, l’arrendador podrà retornar una quantitat menor o no retornar-ne cap, depenent de l’extensió dels desperfectes ocasionats per l’arrendatari.
L’Avalloguer és un sistema de cobertura, a càrrec de la Generalitat de Catalunya, que garanteix a l’arrendador la percepció de les mensualitats de renda que l’arrendatari deixi impagades a partir del moment en què s’iniciï el corresponent judici de desnonament. Com a regla general, la quantitat que pot percebre l’arrendador (i que després la Generalitat recuperarà directament de l’arrendatari) depèn de la data del contracte i oscil•la entre els 3 i 6 mesos de renda, a comptar des del moment en què s’interposi la demanda de desnonament. En funció de l’àmbit geogràfic on es trobi l’habitatge, la llei estableix quin és el límit de renda mensual pactada dins del qual és possible acollir-se a l’Avalloguer. Aquesta assegurança només es pot subscriure si prèviament s’ha dipositat la fiança i el contracte a l’INCASÒL i és requisit indispensable que l’arrendador no hagi exigit més de dues mensualitats de renda en concepte de fiança, ni cap altra garantia addicional.
13. Per quines raons pot l’arrendador resoldre el contracte abans de l’acabament del termini legal o pactat?
L’arrendador podrà resoldre el contracte per les següents causes;